dimecres, 31 de gener del 2007

Anécdotas infantiles.

Dues coses que em van arribar al cor.

Un dia quan van arribar a casa, l'Anna, que entrava la primera, va ensumar l'aire va preguntar 'On és la mare?'. 'No hi és'. I llavors va dir 'Fa olor de la mare, on és?' i el seu pare li va dir que jo no hi era, que estava treballant. M'ensumen. Com m'agrada!

Un altre dia, l'Íria estava malalta i es va quedar a casa dels meus pares. Jugava amb una nina i se la va posar al pit per alletar-la, com jo faig amb ella. Aquest fet devia fer que es recordés de mi, es va posar seriosa i van començar a caure-li llàgrimes per les seves galtones. Li van preguntar si es recordava de la mare i va fer que sí amb el cap. Pobreta! Què dolça és!

Dos cosas que me llegaron al corazón.
Un día, cuando llegaron a casa, Anna, que entraba la primera, olió el aire y preguntó '¿Dónde está mamá?'. 'No está'. Y entonces dijo 'Huele a mamá, ¿dónde está?'. Y su padre le dijo que yo estaba trabajando. Me huelen. ¡Cómo me gusta!
Otro día, Íria estaba enferma y se quedó en casa con mis padres. Jugaba con una muñeca y se la puso al pecho para amamantarla, como hago yo con ella. Esto debió hacer que se acordara de mi, se puso seria y empezó a llorar. Le preguntaron si se acordaba de su madre y dijo que sí con la cabeza. ¡Pobrecita! ¡Qué dulce es!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada