No puc parar!!!

Acabat d'arribar!

Un peu per a la màquina de cosir que fa les costures a 1/4 de polzada... Perfectes per a patchwork!
Quines ganes d'estrenar-lo!

Slow.

La calor no acompanya per fer gaire cosa.
Els deures tampoc.
Però tot i això de tant en tant, navegant per la xarxa, trobes coses que et criden l'atenció, que t'agraden. Aquesta setmana m'ha passat amb un projecte de slow sewing, cosir a poc a poc, a mà, i m'ho imagino, gaudint de cada puntada feta amb l'agulla, o brodar, un d'aquells dibuixos dels nens, escollint el color per a cada ratlla... quin plaer!
Hauré de buscar algun projecte així per quan marxem, al Pirineu no farà tanta calor i podré posar-m'hi, espero.

La imatge és d'aquí.
Trobareu més projectes aquí.
Algú s'anima a afegir un altre projecte a tot allò que ja té entre mans?

Sock monkey.

Abans de setmana santa vaig fer aquest sock monkey ratllat per a una àvia que estava a punt de ser-ho.

La cosa va ser més o menys així: saps que la M. aviat serà àvia? podries fer-li un nino per al seu nét, d'aquells amb mitjons...
I tal dit, tal fet, ja em veus buscant mitjons per tota la casa (sempre en tinc algun parell preparats per a aquestes urgències), i un cop trobats, cosint fins a acabar-los per que els poguessin regalar l'endemà. Va quedar molt maco, però no vaig pensar que en la cadira negra no es veuria gaire com ha quedat...

Argolles.

El calendari d'Advent ens deia que avui havíem de fer unes argolles per a la nostra taula de nadal i amb feltre, tisores, fil i agulles i dues nenes amb moltes ganes n'hem fet per a tota la família en una estoneta després d'escola. Maques, oi?

Tres.

Quan uns infants tenen un germanet o germaneta també els agrada tenir un regalet igual que tants com reb el nouvingut, oi? Doncs això, un sock-monkey per a la nouvinguda i 3 boles de malabars amb les seves instruccions per als grans.

Avui toca cosir.

I mentrestant els nens es distreuen jugant, discutint, deixant de jugar, llegint i tornant a jugar plegats :D

Un ós.

Tenia ganes de cosir, no sabia ben bé el què, però m'hi vaig posar i va sortir això:

N'he de fer algun més perquè aquest se l'ha quedat la Marta :)

La feina més feixuga...

Ganxetar amigurumis és força divertit, fins el moment que toca muntar-lo, farcir-lo i cosir-lo. Aleshores és quan no es té temps, surten tot de coses que no es poden deixar per a més endavant o il·lusions de manca de temps... I al final s'ha de cosir de totes totes, però... com costa posar-s'hi!!
I en aquest punt estic jo. Ho sento, Mery, prometo que aquest cap de setmana m'hi poso i l'acabo!!!
Però de moment van sorgint projectes petits com la samarreta d'ahir (ara editaré el post per explicar com ho vam fer) o els apple cozies que he fet avui:

El primer per provar i ja l'he regalat, i un altre per a mi.
I amb la miqueta de llana que em queda vaig a fer un fregall per a la cuina amb aquest patró.

Una setmana.

Ja fa 5 dies que ha començat l’escola. Ja hem tingut plors, mals de panxa, preguntes sobre l’educació a casa, protestes i felicitacions pel menjar escolar (el mateix dia!!!), i cada dia per la tarda molta alegria (i alguna llagrimeta) per un dia passat a l’escola amb nous amics i noves experiències.
Costa. Els canvis costen. Si ens costen a nosaltres, com no els ha de costar també als petits!? Però tot just acabem de començar i queda molt curs per endavant, molts projectes per fer, molta il·lusió, moltes ganes i el doble d’amics que el curs passat.
I des de casa recolzament, alegria, paciència (per a aquells moments) i amor. Tot acompanyat d’alguna detallet de tant en tant com aquests 'embolica-esmorzars' que els estic fent:

I mira que m’ha costat, eh! Perquè primer no anava la màquina de cosir, la netejo, la torno a provar, no funciona. En busco una altra. I falla pel mateix!! Deu ser la canilla... Canvio la canilla. La segona també falla (són comprades al xino... hauré de llençar-les totes!). I quan per fi una no falla, cuso les robes del revés!!!! Arggggggggggg He hagut de deixar-ho descansar un parell de dies abans de tornar a posar-m’hi, però per fi ho estic fent i m’agrada el resultat. Potser massa seriós, no? Hauré de provar amb roba de floretes o dibuixos més alegres...
I me'n vaig corrent a acabar l'últim!!!!!

Mico d'ulls verds.

No n'he vist cap, tret d'aquest, de mico (dels de debò) amb els ulls verds, però veient-lo va ser l'únic color que em va agradar per fer-li els ulls. I trobo que li escauen molt :)
Ja està camí de casa seva, per esperar la seva petita mestressa que encara trigarà una miqueta en arribar.

***

Mono de ojos verdes.
No he visto ningún mono (de los de verdad) de ojos verdes, pero viendo a este fue el único color que me gustó para hacerle los ojos. Y creo que le quedan muy bien :)
Ya está camino de su casa, para esperar a su pequeña dueña que aún tardará un poquito en llegar.

Esperant la seva mestressa.

Aquest mico tan tovet ja està a casa seva, esperant la seva mestressa que se suposa no trigarà ja gaire. Crec que la mare està desitjant veure-li la cara :)

***

Esperando a su dueña.
Este monito rallado y blandito ya está en su casa, esperando a su dueña, que se supone que no tardará mucho. Creo que su madre está deseando verle la carita :)

Mitja hora.

I tiro llarg... Mitja hora és el que he trigat en acabar aquest porta-targetes per a l'A. El seu ja estava molt atrotinat i li'n calia un de nou. L'he fet d'una manera diferent a com els feia abans i és molt més senzill, només cal fer una costura. M'encanta! Em sembla que en faré alguns més.
Al proper li posaré una goma que el mantingui tancat, així dins les bosses que portem les dones (plenes de coses que ni recordem que hi portem) no es podrà obrir i que caiguin les targetes.


Media hora.
Algo menos... Casi media hora es lo que he tardado en hacer este porta-tarjetas para A. El suyo ya estaba muy viejecito y necesitaba uno nuevo. Lo he hecho de una forma nueva y es mucho más sencilla, con una sola costura. Me encanta y creo que haré algunos más.
Al próximo le pondré una goma que lo mantenga cerrado, así, dentro de los bolsos que llevamos nosotras (llenos de cosas a rebosar) no se podrá abrir y no se caerá lo que haya dentro.

Acabat!

Dimecres havia de portar la màquina de cosir a arreglar, però abans de dur-la la vaig tornar a netejar una mica i va tornar a funcionar com sempre! Així que em vaig estalviar el viatge i els calerons.
I vaig poder posar-me a cosir el regalet que havia quedat pendent. I no va ser un de sol, va ser un regalet conjunt.
Mai m'ha agradat que els meus fills anessin vestits igual, ni tan sols els bessons, però fer dos vestits iguals per a les cosinetes em va semblar divertit i que a elles sí que els agradaria. Així que aquests van ser els vestidets nous:

***

El miércoles tenía que llevar la máquina de coser a arreglar, pero antes de llevarla la volví a limpiar un poco y empezó a funcionar bien otra vez. Así que me ahorré un viaje y un dinerillo.
Y pude ponerme a coser el regalo que había quedado pendiente. Y no fue uno solo, fue un regalo conjunto.
Nunca me ha gustado que mis hijos fueran vestidos igual, ni los mellizos, ni las niñas, pero hacer dos vestidos iguales para las primas me pareció divertido y que a ellas les gustaría. Así que estos son los vestidos nuevos:

Em donarà temps?

Estic aquí, escrivint això en un moment. Demà hem de fer un regalet i vull cosir una coseta. Així que us deixo amb una foto de les robetes que tinc i me'n vaig a buscar la màquina. Demà us ho ensenyaré acabat (espero!).

***

¿Me dará tiempo?
Estoy aquí, escribiendo esto en un momento. Mañana tenemos que hacer un regalito y quiero coser una cosa. Así que os dejo con la foto de los retales que tengo y me voy a buscar la máquina. Mañana os lo enseñaré acabado (espero!).

Per a demà.

SAL.

M’he apuntat al SAL que organitza l'AmandaJean. I aquí està la llista de les coses que m’agradaria cosir aquest mes de maig.
- una faldilla o samarreta-vestit per a l'Íria,
- una faldilla per a l'Anna,
- els pantalons cagats per a la Marta,
- uns pantalons curts per al Pau,
- i una bossa per a mi.
Els pantalons de l’A. els deixo per a més endavant.
Fa molt de temps que vull fer-les, totes aquestes coses, i potser aquest SAL serà la manera d’aconseguir posar-m’hi.

***

SAL.
Me he apuntado al SAL que organiza AmandaJean. SAL o Sew ALong consiste en coser a la vez que otras personas. A veces todas cosen lo mismo, otras veces, como en este SAL, cada una cose lo que haya decidido hacer.
Aquí está la lista de cosas que me gustaría coser durante el SAL:
- una falda o camiseta-vestido para Íria,
- una falda para Anna,
- los pantalones cagados para Marta,
- unos pantalones para Pau,
- y una bolsa para mi.
Los pantalones de A. los dejo para más adelante.
Hace mucho tiempo que quiero hacer todas estas cosas, quizá este SAL será la forma de conseguir hacerlas.

Pantalons cagats.

Vermell. Verd. Blau. 3 nens. 3 colors. Cada nen vestit d'un color per fer la disfressa que havien de dur a l'escola. Els de vermell havien d'anar de cabina de telèfon de Londres. Els de verd, de follets. Els de blau, de l'espai.

Quan vam saber els colors va començar la cerca. Primer als armaris: samarretes sí, dels 3 colors. Pantalons, no, en faltaven un de vermell i un de verd. A les botigues. En vaig trobar un de vermell. Però de verd... no trobava res! Solució: el podia fer jo. Pau! Com el vols, el pantaló? Vull uns cagats!!!

Torna a buscar, ara un patró per fer uns cagats que havia vist fa mooolt de temps. I per fi, ahir al vespre, quan ja eren al llit i jo podia posar-m'hi sense interrupcions (o sigui, les 9 del vespre), vaig començar a tallar, mesurar d'aquí i d'allà, tornar a tallar, posar unes agulles, preparar la màquina i cosir els pantalons cagats per al Pau.

I trobo que m'han quedat força bé, oi?

Bon cap de setmana!!!!!

***

Pantalones árabes.

Rojo. Verde. Azul. 3 niños. 3 colores. Cada niño vestido de un color para hacer el disfraz que tenían que llevar hoy a la escuela. Los de rojo tenían que ir de cabina de teléfono de Londres. Los de verde, de duendes. Los de azul, del espacio.

Cuando nos dijeron los colores de cada curso, empezó la búsqueda. Primero en los armarios: camisetas sí, de los 3 colores. Pantalones no, faltaban uno rojo y uno verde. En las tiendas. Encontré uno rojo. Pero verde... no encontraba nada!! Solución: lo podía hacer yo. ¡Pau! ¿Cómo lo quieres el pantalón? Quiero un pantalón árabe!

Vuelta a buscar, ahora un patrón para unos pantalones que había visto hace mucho tiempo. Y por fin, ayer por la noche, cuando ya estaban en la cama y yo podía coser sin interrupciones (o sea, a las 9 de la noche) empecé a cortar, medir de aquí y de allí, volver a cortar, poner unos alfileres, preparar la máquina y coser unos 'cagats' para Pau.

Y creo que no me han quedado tan mal, no?

Feliz fin de semana!!

Feina per al cap de setmana.

He Havia de fer una manteta per a l'A., un quilt lligat, i dos pantalons per a les disfresses de Carnestoltes. Les robetes les va comprar l'A. a l'Ikea:

No sé si podré fer-ho, perquè he mullat les robes abans de cosir per que després no encongissin i... la roba vermella (sobretot) i la verda (no tant) han començat a destenyir!!!! Quina ràbia!!!!

Sort que se m'ha acudit mullar-ho abans!

***

Trabajo para el fin de semana.

Tengo Tenía que hacer una mantita para A., un quilt atado, y dos pantalones para los disfraces de Carnaval. Las telas las compró A. en Ikea.

Ahora no sé si podré hacerlo, porque he mojado las telas antes de coserlas para que después no encogieran y.. la tela roja (sobre todo) y la verde (no tanto) han empezado a desteñir!!! ¡¡¡Qué rabia!!!

¡Suerte que se me ha ocurrido mojarlas antes de empezar!

Un altre regal.

I ja és en mans de la seva mestressa.

Ara no se senten els nens. Els reis s'han portat molt bé :)

***

Otro regalo.

Y ya está en manos de su dueña.

Ahore no se oye a los niños. Los reyes se han portado muy bien :)