Como tú.

Avui us copio un fragment d'un llibre que he trobat de casualitat (el fragment, no el llibre) i que m'ha agradat molt. El llibre és Contando estrellas (La vida escrita por las mujeres, II). I el fragment correspon a l'autobiografia de María Teresa León.

¡Si tú supieras, madre! Esta mañana al abrir un cajón, entre guantes descabalados y recuerdos marchitos, encontré un retrato tuyo. Hasta hoy no he sabido mirarlo. No, no había mirado nunca el paso de la vida sobre ti, tus cavilaciones, tus trabajos, tus angustias, tus inquietudes... Hay un leve polvo sobre tu cara, el que levanta la existencia al vivirla, suavemente gris. ¡Cuánto te quise de pronto! Eras mía, únicamente mi madre. No te parecías a ninguna, pertenecías a ese claro milagro de la existencia del hombre: Yo era tu carne.
Y sentí como si me llamases para transmitirme tus poderes. La voz tuya, tan admirable, me anunciaba que yo iba a ser como tú, nada más que como tú. Besé tu imagen y me senté a quererte.

Una altra cosa per fer!

I jo que em pensava que ja havia tancat la llista de coses per fer!! He vist això i ja tinc ganes de fer-ne un!!

World's Biggest Summit: Prayer Ties by Pixie Campbell from Pixie Campbell on Vimeo.

Més coses per començar.

He de buscar uns fils de cotó per fer un estoig. M'agrada aquest:

És per un encàrrec. Espero que li agradi. Bé... si no li agrada estic pensant que potser me'l quedaré jo, m'agrada moltíssim! :D
He de buscar 3 parells de mitjons per fer sock-monkeys. Hi ha 3 nadons a la vora que no en tenen encara!
I... Prou!
Hi ha algú que acabi els projectes que té entre mans sense començar-ne de nous quan el nombre de coses començades és important? Molt gran? Enoooorme??? Tan gran que sembla impossible que algun cop es puguin acabar totes?????

TAJ (3)

Ja vaig per la meitat. A les 12 voltes queda així:

El meu últim tresor.

Per què serà que no podem esperar a acabar una cosa per posar-nos amb la següent??!!!

In memoriam.

Avui tocava anar als Castellers, però no hi hem anat.
Aquesta setmana ha estat una mica trista... Ens hem assabentat de la mort d'un amic molt estimat. I avui mateix també de la mort de la fundadora d'un blog que m'agrada molt i del seu marit.
No podem fer res, només i com diuen al seu blog: "In the meantime, hug your children extra tight tonight, kiss your partner goodbye, call your family and friends and say I love you.".

Una bonica història d'un pardal.

Gracias, Paco.

TAJ (2)

Ja hem començat! I aquí està la primera foto del meu 'tapete'. L'he començat dos cops perquè el primer feia ones, unes ones enoooormes! I aquest segon... només en fa una miqueta :)
El patró, com que ja té uns anyets, costa una mica d'acostumar-s'hi, però jo crec que quedarà força bé.
Ara el meu tapete-manta fa uns 25 cm de diàmetre, quedarà una manteta petita per al sofà. Ja tinc ganes de veure-la acabada, però de moment és així:

Vull posar-me...

Avui només comparteixo aquesta foto que m'he trobat a l'e-correu aquest matí:

Més porta-amulets.

A falta d'un botonet de nacre i de posar-hi la cadeneta per penjar-los del coll, els últims porta-amulets que he fet. M'agrada molt com ha quedat el de l'esquerra, sembla que s'hi pot posar un tresor :)