Troballes.

De tant en tant apareixen coses per casa que no sé d'on han sortit. Com aquest llibre. Està molt atrotinat, però ja pot estar-ho, no? té més de 100 anys!!
És divertit llegir les receptes, abans s'explicaven les coses ben diferents, sense quantitats. No sé com s'ho feien per que els quedés bé. Com aquesta d'arròs amb pebrots:

Per poder fer alguna cosa primer he de començar per saber què és una jícara!!!

Si no tens iogurt...

Algun cop m'ha passat, que no tinc iogurts per fer la coca, llavors faig servir un got de llet, i amb el mateix got mesuro la resta d'ingredients.
Diumenge en vaig fer una així, vaig posar primer la llet, després l'oli, i abans de seguir vaig veure com eren de boniques les formes que s'havien fet:

I va quedar tan bona com sempre :)

Weekending.

Cap de setmana de comiats, de dir adéu fins al proper curs, o fins a campaments, o fins a no se sap quan. Cap de setmana de festes i excursió. Cap de setmana de sol, piscina i bona companyia.

{this moment}

{this moment} - A Friday ritual. A single photo - no words - capturing a moment from the week. Inspired by Soulemama .

Bossa.

Un altre encàrrec acabat. Feia molt de temps que el tenia entre mans i mai no trobava el moment per acabar-lo, hi havia alguna cosa que no m'acabava de convèncer. I ja vaig solucionar-ho. Faltava ganxetar uns 4 cm més de llarg del cos de la bossa. I ha quedat perfecte! M'encanta el resultat final i espero que a l'I. que me'l va encarregar també.

Al meu 'jardí'.

M'agraden les plantes, però no tinc molta traça per cuidar-les (no sé com anirà quan tinguem l'hort si és que al final el tenim jejeje). Per això tenim cactus a les jardineres, no cal cuidar-los molt i són agraïts, és a dir, no es moren per falta de rec. Però quan floreixen... fa moltíssima il·lusió!!!!

Ara només cal esperar que s'obri i veure de quin color serà, perquè aquest encara no havia florit mai!

I les 'males herbes'... són tan boniques!! Tinc especial 'carinyo' per aquesta que fa unes floretes petitones que m'encanten :)

I què fas quan... (segueixo amb el post d'ahir)... un dels gats es posa davant de la pantalla de l'ordinador quan tu vols començar a escriure? Jo començo a moure-li el ratolí davant del nas i el tinc una estona fent-lo girar el cap perseguint-lo :D

Què fas quan...?

... quan una nena de 8 anys veu unes manoletines roses de rebaixes en una botiga?
Doncs jo, de primer, vaig mirar de convèncer-la que era millor no comprar-les, però veient que era allò que la faria la nena més feliç del món mundial... doncs vaig anar a mirar el número que, sort que tenen les nenes de 8 anys, coincidia exactament amb el seu peu! O sigui que... vaig acabar comprant-li.
Quan vam arribar a casa... em va fer una pregunta ben estranya: em puc disfressar? I jo, sense entendre per què, li vaig dir que sí, és clar que es podia disfressar!!!


Avui, però, he sabut per què em demanen les coses a mi. Hem anat totes dues al metge i de tornada em demanava quedar-se a casa i jo vinga a dir-li que no fins que me n'he cansat i li he dit que demà al matí ho parlés amb el seu pare. M'ha dit que no, que sóc jo la que sempre diu que sí, i el seu pare mai!!! jajajajajjajaja

Crema de cacau.

Qui els deu haver ensenyat a menjar-se-la així? :D
Quan una cosa agrada molt sempre es mira d'ensenyar-la als altres de la millor manera possible, oi?

La nit dels ratpenats.

Taller - visita guiada per aprendre coses sobre els ratpenats. Anàvem tard. A més a més, ens vam perdre. Vam anar preguntant i la gent del carrer em mirava com si fossim d'un altre planeta. A ningú més li interessa saber res dels ratpenats? Sembla que no. I, ja fosc, al parc, mirant com volaven mentre els petits corrien amunt i avall.
A la web del Museu de Ciències Naturals de Granollers hi ha moltíssima informació, vídeos i activitats sobre ratpenats.

Encàrrecs.

Aquests tres dies, a més a més de llegir, he pogut acabar alguns encàrrecs que tenia pendents. La sort d'estar de baixa però només per fer repòs, sense moure'm gaire per que no em fes mal la panxa, però podent fer un munt de coses asseguda al sofà.
El primer aquest, uns portaamulets dels colors dels txakres. Ja estan de camí cap a les persones que me'ls van encarregar.