#194

#hemperdutlapor

Paraules de Maria-Mercè Marçal. Pots llegir el poema sencer aquí. 

#173

#163

No t'ha passat mai que vas a una llibreria i hi ha un llibre (o uns quants) que et fa l'ullet? I si no en fas cas i el deixes allà no pots deixar de pensar en el llibre en qüestió i al final tornes i te'l compres?
Aquest és l'últim llibre que em va fer l'ullet. Interessant. Secrets per a una vida llarga i feliç.

#81

#66

Feliç equinocci.

Aquest matí, d'amagat,
ha arribat la primavera.
La duia penjada al bec
tot xisclant, una oreneta.
L'oreneta ha alçat el vol
i amb un cop d'ala lleugera
ha segat un raig de sol
i ha florit tota la terra.

Núria Albó

Una paradeta de llibres.

Tinc 15 minuts. Hi ha una paradeta de llibres. M'hi acosto. Només a mirar, és clar. La millor manera de passar l'estona. Remenant llibres. I de sobte, un llibre em fa l'ullet. I ja he après que quan passa això millor que no m'ho pensi gaire, agafi el llibre i me l'emporti a casa.

Viatge a Hawaii des del Clot de Barcelona.

Ahir vaig estar en la presentació d'aquest llibre de Màrius Serra al centre Aloha Pono, al Clot.
La Sira va ballar-nos una hula, la dança hawaiiana que a casa ens agradava tant veure a Lilo i Stitch ;)
Després el Màrius ens va estar parlant del seu llibre. Pinta moooolt bé.
I per acabar vam tornar a ballar hula, aquest cop tots els que estàvem a la presentació. Fantàstic!!! Hauré de veure si puc organitzar-me per anar a classes quan comencin les escoles ;)
Ahhhh i el millor de tot! El Màrius ens va dir que el seu llibre té efectes secundaris!! Quan l'acabes... te'n vas a Hawaii!!!!! .... Potser me l'hauré de llegir un cop l'any... Servirà? jajajajajaja

Per fi ha arribat!

Un mes des que van dir que les enviaven! Prrò ja és aquí, i ara, amb el café, faré una ullada ràpida per, després, tornar a gaudir de tots els articles, les fotos, els dibuixos... sentint la feina i el carinyo que hi ha darrere de cada paraula. Com m'agrada!

Entre papers i més papers...

Apareixen cosetes com aquesta.

Amigues mestres i aquells que esteu amb infants.

Avui he acabat de llegir aquest llibre:

Us el recomano! No deixeu de llegir-lo! És fantàstic! Un mestre que havia estat un mal alumne. Com fa canviar la visió de tot!

Llegint.

Aquests dies he deixat de banda el punt, el ganxet, fins i tot el blog, per dedicar-me a llegir.
Tot va començar quan la Marta em va demanar-me algun llibre del Paulo Coelho. Vaig buscar-li L'alquimista que li ha agradat molt. I mentre ella llegia li anava buscant la resta que estaven repartits per tota la casa. A mida que els anava trobant tenia més ganes de llegir-los jo també. I això estic fent. Els començo com si no els hagués llegit mai, i mica en mica m'adono que sí, que ja els vaig llegir fa molt de temps, i torno a descobrir allò que em xiuxiuegen a cau d'orella. Primer ha estat Verònika decideix morir, després El Zahir, i ara 11 minuts. Encara en tinc algun més a casa.
Estic gaudint molt d'aquestes lectures, però tinc un munt de coses per acabar i per fer abans de l'estiu i no m'atreveixo a fer una llista perquè m'espantaré!

Receptes de pluja i sucre.

Del llibre de l'Íria. Unes receptes que ens aniran molt bé.

Una àvia diferent.

Aquest conte preciós venia en la carpeta viatgera que organitza la comissió d'escola inclusiva de l'AMPA de l'escola. Bé, aquest i un altre, però aquest ens toca més a la vora i, quan passa això, sempre t'ho mires amb més de carinyo, no? 

L'hem llegit plegades, l'Íria a la meva falda, passant els fulls, gaudint dels dibuixos i de les paraules, de la història i, sobretot, de com està explicada.

Cómo bailar bajo la lluvia.

Era una mañana agitada, eran las 8:30… cuando un señor mayor, de unos 80 años. Llegó al hospital para que le sacaran los puntos de un pulgar, de un corte que se hizo unos dias atras. El señor dijo que estaba apurado y que tenía una cita a las 9:00 am.
Comprobé sus señales vitales y le pedí que tomara asiento, sabiendo que quizás pasaría más de una hora antes de que alguien pudiera atenderlo. Lo vi mirando su reloj y decidí, ya que no estaba ocupada con otro paciente, podría examinar su herida. Durante el examen, comprobé que estaba perfectamente curado, entonces le pedí a uno de los doctores algunos elementos para quitarle las suturas y curar su herida.
Mientras le realizaba las curas, le pregunté si tenía una cita con otro médico esa mañana ya que lo veía tan apurado.
El señor me dijo que no, que necesitaba ir al geriátrico para desayunar con su esposa como todos los dias. Le pregunté entonces por la salud de ella.
Él me respondió que ella hacía tiempo que estaba allí, que padecía de Alzheimer.
Le pregunté si ella se enfadaría si llegaba un poco tarde.
Me respondió que hacia tiempo que ella no sabía quien era él, que hacía cinco años que ella ya no podía reconocerlo.
Me sorprendió, y entonces le pregunté, '¿Y usted sigue yendo cada mañana, aun cuando ella no sabe quién es usted?'
Él sonrió… me acarició la mano… me contestó:
'Ella no sabe quien soy, pero yo aún sé quién es ella.'
Se me erizó la piel, y tuve que contener las lágrimas mientras él se iba, y pensé: 'Ese es el tipo de Amor que quiero en mi Vida.'

El Amor Verdadero no es físico, ni romántico. El Amor Verdadero es la aceptación de todo lo que es, ha sido, será y no será.

"¡La vida no trata sobre cómo sobrevivir a una tempestad, sino de cómo bailar bajo la lluvia!"

Troballes.

De tant en tant apareixen coses per casa que no sé d'on han sortit. Com aquest llibre. Està molt atrotinat, però ja pot estar-ho, no? té més de 100 anys!!
És divertit llegir les receptes, abans s'explicaven les coses ben diferents, sense quantitats. No sé com s'ho feien per que els quedés bé. Com aquesta d'arròs amb pebrots:

Per poder fer alguna cosa primer he de començar per saber què és una jícara!!!

De baixa.

Estic de baixa. Només uns dies fent una miqueta de repòs i ja està, dilluns a la feina :)
Però mentrestant he trobat un llibre molt interessant que li han deixat a la Marta:



És de Mr.Wonderful. Una botiga que m'encanta!!!

Dia de les dones.

Només avui, vull dir que mai no ho celebro ni felicito ningú ni res de res, però avui sí, perquè he trobat un text preciós en el blog de la Carla i us el copio aquí:

Mujeres como yo.
Hay muchas mujeres como yo.
Mujeres que han vivido sus vidas a tope. Mujeres que han vivido a medias. Mujeres con hijos muertos. Mujeres con hijos pegados a la teta.
Mujeres que han visto cosas.
Mujeres abriendo los ojos y mujeres que aún no despiertan.
Mujeres con cicatrices. Mujeres salvajes.
Mujeres cansadas, redonditas, con arrugas y carnes que cuelgan, por las que pasa el tiempo.
Hay muchas mujeres como yo, que humean y aúllan con la Luna llena.

Entre mans.

Tinc entre mans un llibre molt interessant: La cuina natural. Un llibre de cuina que és divertit de llegir, perquè no és un llibre de receptes, no sé si es veurà en la foto, però expliquen molt bé què passa quan segueixes al peu de la lletra una recepta d'un llibre: que fa gust de paper! Els autors deixen la porta oberta a la creativitat de cadascú a la cuina. Molt recomanable.
I també tinc entre mans uns escalfadors que m'ha demanat la Marta. Negres. Fàcils. Per acabar ràpidament. Les altres coses s'esperen a que els acabi perquè sembla que això corre més pressa ;)

Fragment.

En otro tiempo andaba por ahí igual que tú, y cuando miraba a una persona, lo único que veía era una forma hecha de carne y huesos. Pero al cabo de un tiempo me fijé en que una persona vive en una casa que es una extensión de ese cuerpo: las personas infelices con emociones desordenadas viven en casas desordenadas; las personas felices, contentas, viven en casas ordenadas. Fue una observación sencilla, pero, al cabo de un tiempo, pensé: "Cuando veo una casa, en realidad estoy viendo más de esa persona".
Del llibre 'El camino de la sabiduría', de Deepak Chopra.