dilluns, 19 de març del 2007

Dissabte. Susurros en un agujero.

Fa dies que volia anar a veure aquesta exposició. No sabia ben bé què hi trobaríem. Forats on xiuxiuejar. Forats on explicar les nostres pors i espantar-les. Forats màgics.
El noi que ens va rebre es va sorprendre de veure'm entrar amb tantes criatures.
És una exposició de Rufino Mesa i el títol 'Susurros en un agujero'. Hi havia fotos de forats, de gent parlant als forats, de gent escoltant els forats. Hi havia forats on vam poder xiuxiuejar nosaltres, cadascú la seva por y espero que això ajudi a que es quedi allà, al forat, i no torni a sortir.
Vam decidir que faríem un forat de fang i el tindríem a casa per a nosaltres.
Per cert, que en R.Mesa ha fet, al camp de Tarragona, un bosc d'escultures que m'agradaria visitar.
El camí de tornada va ser molt agradable. Vaig retrobar llocs on feia molts i molts anys que no hi anava. Vam conèixer gent molt maca.
Una tarda increïblement bonica malgrat el cansament que tots teníem.

Hace ya días que quería ir a ver esta exposición. No sabía qué íbamos a encontrar. Agujeros a los que susurrar. Agujeros a los que contar nuestros temores y hacer que desaparecieran. Agujeros mágicos.
El hombre que nos recibió se sorprendió de verme llegar con tanto niño jejeje
El título de la exposición de Rufino Mesa es Susurros en un agujero. Había fotos de gente hablando a los agujeros, de gente escuchándolos. También había agujeros en los que pudimos susurrar nosotros, cada uno su miedo y espero que eso ayude a que se quede allí, en el agujero, y no vuelva a salir.
Decidimos que haríamos un agujero de barro y lo tendríamos en casa para nosotros.
Por cierto, R.Mesa ha hecho, en el Camp de Tarragona, un bosque de esculturas que me gustaría visitar.
El camino de regreso fuem muy agradable. Reencontré sitios que hacía muchos años que no veía. Conocimos a gente muy maja.Una tarde increíblemente bonita a pesar del cansancio que todos teníamos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada