dimecres, 16 de maig del 2007

Cada matí.

El primer en llevar-se és el Sr. Pau, de vegades abans que jo. Bé, llevar-se no es lleva abans que jo, es desperta, em desperta i ens llevem plegats.
Últimament les preguntes que fa són: 'Avui anem al cole?', i tot seguit diu 'Puc veure la tele?'. Les meves respostes, els dies de cada dia, són un sí i un no, per aquest ordre. Cada cop ho porta millor i ja no cal que li busqui un conte o alguna altra cosa per esperar que es llevin les nenes i esmorzar plegats.
De tant en tant es recorda de les coques i en fem una que després porta a l'escola, content, orgullós de la feina feta, feliç de compartir-la amb els seus companys.
Els caps de setmana les respostes canvien: un no i un sí, en aquest ordre. Ahhh quina alegria!!!! I després picnic! Ja saben que els caps de setmana no parem la taula per esmorzar i els agrada molt: poden seure on volen, com volen, parlem, poden mirar la tele una estoneta... Trenquem totalment la rutina de cada dia. I els encanta. I a mi, també.

Cada mañana.
El primero en levantarse es el Sr. Pau, a veces antes que yo. Bueno... levantarse no se levanta antes que yo, se despierta, me despierta y nos levantamos juntos.
Últimamente las preguntas que hace en ese momento son: '¿Hoy vamos al
cole?', y después dice '¿Puedo ver la tele?'. Mis respuestas, los días de cada día, son un sí y un no, por este orden. Cada vez lo lleva mejor y ya no hace falta que le busque un cuento u otra cosa para esperar a que se levanten las niñas y desayunar juntos.
De vez en cuando se acuerda de las cocas (bizcochos) y hacemos una que después lleva al colegio, contento, orgulloso del trabajo que ha hecho, feliz de compartirlas con sus compañeros.
Los fines de semana las respuestas cambian: un no y un sí, por este orden. ¡Ahhhh, qué alegría! ¡Y después picnic! Ya saben que los fines de semana no ponemos la mesa para desayunar y les gusta mucho: pueden sentarse donde quieren, como quieren, hablamos, pueden mirar la tele un ratito… Rompemos totalmente la rutina de cada día. Y les encanta. Y a mí, también.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada