dijous, 4 d’octubre de 2007

Dies de piscina.

Dilluns i dimecres anem a piscina. És molt bonic poder estar amb ells, jugant, passant-ho bé.
El problema és que a la sortida de l'esportiu anem tots tan cansats que els he d'arrossegar fins a casa intentant tenir paciència (que de vegades no arriba per a tot el camí) per fer la cursa del sopar: parar taula, escalfar el sopar i seure a taula en el mínim temps possible. Sopem intentant tenir una conversa tots plegats (molt difícil de vegades, quan tots quatre volen dir la seva i jo intento que parli només un, que els altres escoltin i que al mateix temps no deixin de menjar). I, havent sopat, cap al llit, on jeure i dormir és tot un. I en aquell moment s'obliden la poca paciència, les presses, el sopar socarrimat i el cansament. Són maquíssims els meus fills! M'agrada ser la seva mare.

Días de piscina.
Lunes y miércoles vamos a la piscina. Me gusta poder estar con los niños, jugando, pasándolo bien.
El problema es que cuando salimos del polideportivo vamos todos tan cansados que los tengo que arrastrar hasta casa intentando tener paciencia (que a veces no dura todo el camino) para hacer la carrera de la cena: poner la mesa, calentar la cena y sentarnos a la mesa en el mínimo tiempo posible. Cenamos intentando tener una conversación todos juntos (muy difícil a veces, cuando los cuatro quieren decir algo y yo intento que hablen de uno en uno, que los demás escuchen y que al mismo tiempo sigan cenando). Y, al terminar de cenar, a la cama, donde acostarse y dormir es todo uno. Y en ese momento se olvida la poca paciencia, las prisas, la cena quemadita y el cansancio. Qué maravilla de hijos tengo! Me gusta ser su madre.

Cap comentari:

Publica un comentari