Quatre dies més i haurà de passar tot l'estiu per tornar a estar aquí: a la parada de l'autobús, esperant l'autobús que ens porta a casa, vigilant els nens que tenen una estoneta per córrer i jugar sense perill de cotxes (només de bicicletes). Una estoneta que s'acaba amb el crit de 'Nens! L'autobús!'.
Quants dies desitjant que arribi aquest moment i ara que ja està aquí... em fa pensar que tot passa massa ràpidament, que no tenim temps de gaudir d'allò que més ens agrada, que m'agradaria que tot anés més a poc a poc.
Se acaba el curso...
Cuatro días más y tendrá que pasar todo el verano para poder volver aquí: a la parada del autobús, esperando el que nos llevará a casa, vigilando a los niños que tienen un ratito para correr y jugar sin peligro de coches (sólo de bicis). Un ratito que se termina con el grito de '¡Niños! ¡El autobús!'.
Cuantos días deseando que llegue este momento y ahora que está aquí... me hace pensar que todo pasa demasiado deprisa, que no tenemos tiempo de disfrutar de lo que más nos gusta, que me gustaría que todo fuera más despacio.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada