dilluns, 2 de febrer de 2009

Acompanyar.

Avui he acompanyat, he fet companyia, costat, per acomiadar una Montserrat. M’ha fet recordar una altra Montserrat, l’àvia. I no perquè no la recordi sovint; l’àvia, com totes les persones que he estimat però que ja no hi són, m’acompanya cada dia. Quan una persona que estimem ens deixa, queda un gran buit al nostre voltant, però no hem de mirar a fora, sinó a dins, és allà on estan i estaran sempre amb nosaltres.
I avui, per acomiadar la Montserrat han tocat el Virolai, tan bonic.


Acompañar.
Hoy he acompañado, he hecho compañía, para despedir a una Montserrat. Me ha hecho recordar a otra Montserrat, l'àvia. Y no porque no me acuerde de ella; l'àvia, como todas las personas a las que he querido y ya no están aquí, me acompaña todos los días. Cuando una persona que queremos nos deja, queda un vacío enorme a nuestro alrededor, pero no tenemos que mirar fuera, sino dentro de nosotros, es allí donde estan y estarán siempre con nosotros.
Y hoy, para despedir a Montserrat, han tocado el Virolai, tan bonito.

1 comentari:

  1. Hola Carme,

    Sempre et dic que vaig seguint el teu blog i mai t'escric cap comentari.
    Avui m'estava posant ''al dia'' del teu blog, perquè ja saps que he anat una mica liada, i ara que he arribat a aquest missatge, he hagut de parar de llegir, he plorat i m'he omplert de forces per recordar-me de nou que encara que la iaia ja no estigui aqui amb mi sempre estarà al meu pensament.
    Un petonet,
    Celi (amigurumi)

    ResponSuprimeix