dilluns, 5 de juliol del 2010

Ahir...

Ahir a la costellada hi va haver un moment que vaig jugar amb l’Íria a Pim pam conillam... Mentre ho fèiem vaig alçar la vista i vaig veure el tiet Joan amb un mig somriure als llavis. Estava recordant. I li vaig preguntar: quan eres petit jugaves a això? I sense moure els llavis, només amb un breu gest del cap, va dir-me que sí.
Crec que va ser feliç per un moment. Feliç amb allò que vam fer-li reviure i que potser feia molt de temps que tenia oblidat.

Ayer...
Ayer en la costellada hubo un momento en que me puse a jugar con Íria a Pim Pam Conillam… (juego que me enseñaron mis abuelos paternos). Mientras lo hacíamos alcé la vista y vi al tío Joan con media sonrisa en los labios. Estaba recordando. Y le pregunté: ¿cuando eras pequeño jugabas a esto? Y, sin mover los labios, con un leve gesto de la cabeza, me dijo que sí.
Creo que fue feliç durante un instante. Feliz con aquello que revivió y que seguramente había olvidado hacía mucho tiempo.

3 comentaris:

  1. ahyyyy no se quin es aquest joc ??????

    ResponElimina
  2. És un joc de falda que jugaven els meus avis i el meu pare quan era petit.
    No he trobat gaire informació per internet, però hi ha un link a l'entrada on en vaig parlar anteriorment.

    ResponElimina
  3. M'ha agradat veure que hi ha latre gent que ho coneix fora dels meus familiars materns no li ho havia sentit a ningú. El nom de la posició dels dits no la coneixia, diem u o dos o tres....segons els dits que li clavem suaument a l'esquena i segons els tacte els ha d'adivinar. També vaig alucinar quant a l'escola del meu fill li van ensenyar la cançó ESCARBAT BUM BUM que nomes li havia sentit cantar al meu avi.

    ResponElimina