dijous, 14 d’octubre del 2010

Una promesa.

Ahir li vaig dir a un amic meu de 4 anys que faria una coca i la portaria avui per berenar. Però va ser impossible! I el Marcel, quan m'ha vist avui a la sortida de l'escola ha vingut cap a mi i m'ha dit 'I la coca?'. Ostres! No sabia que seria tant important. Li he dit: Marcel, no vaig poder fer-la ahir, però avui sí que la faré i demà tindràs el teu tros.
Els nens volien començarla avui, encara calentona, però no els he deixat, perquè si un la comença... els altres continuen i demà no en queda gens!
***
Una promesa.
Ayer le dije a un amigo mío de 4 años que haría un bizcocho y lo llevaría hoy para merendar. Pero fue imposible. Y Marcel, cuando me ha visto a la salida del cole, ha venido hacia mí y me ha dicho: '¿Y la coca?'. ¡Caramba! No sabía que sería tan importante. Le he dicho que ayer no pude pero que hoy sí que la iba a hacer y así mañana seguro que tendría su trozo.
Los niños querían probarla hoy, pero no les he dejado, porque si empezamos todos a probar un trocito... mañana no queda nada! ;-)

3 comentaris:

  1. ai quina memoria que tenen els peques... ni una te'n deixen passar :-)

    mmmm jo també vull un tros de coca

    petons

    ResponElimina
  2. Es que los niños tienen mucha memoria, no como nosotras que cada vez tenemos el disco duro más lleno, jejeje

    ResponElimina