dimecres, 24 de novembre de 2010

Hi ha moments...

Tot ha començat abans d’arribar a casa, quan he preguntat si sabien (els 3 petits) què havien de fer quan estiguéssim a casa.
- Deixar la jaqueta i la motxilla al seu lloc, treure’ns les sabates, rentar-nos les mans...
S’ho saben bé, oi? Però no calia rentar-se les mans ni fer els deures... avui, com sempre, havien de dutxar-se abans de fer res més.
L’Íria ja s’ha enfadat perquè no li he preguntat a ella primer. L’Anna també per no sé quin motiu. Ha estat en un moment que tots hem arribat a casa de mala lluna.
Després de la dutxa, els deures.
- Íria, deixa de dibuixar i posa’t a fer deures. Anna, posa’t a l’altra taula. Pau, a veure l’agenda.
- Mamà, quan fan 12 per 5?
- Mamà, ja em sé la taula del 5, te la dic?
- No, ara no, Pau, has de practicar les meitats. Íria, a veure, llegeix. Pau, quan és la meitat de 36?
- Quina lletra és aquesta?
- La p.
- 14?
- Pau... quan fan 14 i 14? Fes-ho a la pissarra.
- 28
- Doncs 14 no pot ser la meitat de 36. Quan és?
....
Podeu imaginar la resta de la conversa. Ara, però, ja hi ha pau... tots dormen ;-)

1 comentari:

  1. ostres es que cuatre..... ja t'aplanyo,es molt macu pero agutador, enfin ja creixeran i despres diras ,(com totes diem), ostres que be quan eren petits, a les 9 ja eren a dormir i ara son les nou des mati i no sabs on es.tot i que no em puc queixar perque el meu es força bon nanu i sempre ens telefono on es, pero.... no es dorm tranquil. roser

    ResponSuprimeix