dilluns, 29 de novembre de 2010

Records que venen quan volen.

Ahir vaig estar treballant a un col·legi electoral. A mig matí em vaig creuar en un passadís amb un senyor gran que mirava de posar el DNI en una funda de plàstic, però amb la tremolor de la mà no podia.

Em vaig acostar, per veure si necessitava ajuda. No cal, em va dir. I jo: És que aquesta mà està més cansada. I ell feia: No, és que tinc tremolor... I li vaig dir: Al meu avi li passava igual, i sempre deia que era perquè aquesta mà havia treballat més i estava més cansada.

Ens vam acomiadar amb un somriure.

***

Recuerdos que vienen cuando quieren.

Ayer estuve trabajando en un colegio electoral. A media mañana me crucé en un pasillo con un señor mayor que intentaba poner su DNI en una funda de plástico, pero con el temblor de su mano no podía.

Me acerqué a él, para ver si podía ayudarle. No hace falta, me dijo. Y yo le respondí: Es que esta mano está más cansada. Y él decía: No, es que tengo temblores... Y le dije: A mi abuelo le pasaba igual, y siempre decía que era porque esa mano había trabajado más y estaba más cansada.

Nos despedimos con una sonrisa.

5 comentaris:

  1. ara entenc perque no i va haver entrada ahir a la nit. com va anar tot el dia alla tencada ??. roser

    ResponSuprimeix
  2. M'ho vaig passar pipa! Vaig tenir les taules més divertides de tot el col·legi i vam riure molt.
    L'única cosa, el cansament d'estar allà tot el dia.

    ResponSuprimeix
  3. Ostres! t'anava a donar el condol per haver hagut de passar el diumenge allà, però ja veig que vas tenir sort i tot!

    i si, si, ja m'imagino que no em renyareu si porto teca però no labor! jajaja

    petons!

    ResponSuprimeix
  4. que entranyable! l'altre dia vaig anar a l'ambulatori i va seure al meu costat un home gran. no se com vam començar a xerrar i em va explicar que tenia 82 anys i que havia viatjat per tot el mon. llegia molt i em va explicar que li agradava Murakami.. vam estar una hora xerrant i ens vam acomiadar amb dos petons i amb un "ja ens trobarem pel barri", maco oi?
    petons

    ResponSuprimeix
  5. Que historia más bonita, no se si son las cosas que te pasan o como las cuentas, pero que bonito. Petonets guapa

    ResponSuprimeix