dijous, 24 de febrer del 2011

Violinista al metro de Barcelona.

De tant en tant me'l trobo i ja no puc llegir ni teixir ni fer res més que escoltar la seva música i mirar com toca. Un altre tipus de màgia que em deixa embadalida.
M'he descuidat d'explicar-vos que ahir el vam trobar quan tornàvem de l'escola, amb els nens, i va ser genial. Jo ja els havia parlat d'aquest violinista i de com m'agradava. Ells també es van quedar embadalits mirant i escoltant i la resta de gent que ens envoltava miraven els nens, les cares que posaven davant d'aquell concert :)
***
Violinista en el metro de Barcelona.
De vez en cuando me lo encuentro y ya no puedo leer ni tejer ni hacer nada más que escuchar su música y mirar cómo toca. Otro tipo de magia que me gusta mucho.
He olvidado explicar antes que ayer nos lo encontramos cuando regresábamos a casa desde el colegio, con los niños, y fue genial. Yo ya les había hablado del violinista del metro y de cuánto me gustaba. Ellos también se quedaron embobados mirando y escuchando y el resto de la gente que nos rodeaba miraba a los niños, las caras que ponían ante aquel concierto inesperado :)

1 comentari: