dijous, 30 de juny de 2011

Porta-amulets.

Demà marxen de campaments. I com que cada un és com és (fill del seu pare i de la seva mare que en aquest cas coincideixen, però igualment, cada un és diferent) n'hi ha que s'enyoren més que els altres.
El Pau ja fa dies que patia pensant en com s'enyoraria i vam buscar una solució: una pedreta per a cada un, iguales, i quan ens trobem a faltar l'agafarem amb una ma i així estarem connectats.
Les pedretes, amatistes, són petitones i precioses. I per no perdre-les els he fet aquesta bosseta, porta-amulets, que duem penjada del coll, ben a la vora cada un del cor de l'altre.
***
Porta-amuletos.
Mañana se van de campamentos. Y como cada uno es como es (hijo de su padre y de su madre que en este caso coinciden, pero igualmente, cada uno es distinto) hay unos que se añoran más que otros.
Pau ya hace días que sufre pensando en cuánto nos va a extrañar y buscamos una solución: una piedrecita para cada uno, iguales, y cuando nos añoremos la cogeremos con una mano y así estaremos conectados.
La piedrecitas, amatistas, son pequeñas y preciosas. Y para no perderlas les he hecho estas bolsitas, porta-amuletos, que llevamos colgadas del cuello, muy cerquita cada uno del corazón del otro.

4 comentaris:

  1. que bonito, di que si de tal palo tal astilla.

    ResponSuprimeix
  2. ben pensat.
    L'amatista es una pedra relaxadora i tranquilitzadora.

    i tu prente un dies de relax tambe.

    roser

    ResponSuprimeix
  3. t'anava a explicar que jo havia fet corasonsitos per omplir-los de petons per quan se'n van de colonies... però he descobert que la idea me la vas donar tu!!!
    quina mala memòria la meva i quines bones idees les teves :-)

    ResponSuprimeix