Creixerà alguna cosa?

Després de tota la feinada de dissabte fent el planter, ara resulta que un dels nostres gats... i tots pensem estem segurs que és el Ron, el gat malcarat (carinyosament, eh) ...li agrada posar-se a dormir a sobre.
Haurem de pensar la manera que no torni a posar-s'hi, perquè sinó les nostres flors, i els llimoners, pomers i pins que vam plantar no sortiran. I la veritat és que ens fa moooolta il·lusió (crec que a mi més que a ningú hehehe) que surtin.
El que més m'agradaria és que creixessin els pins. L'avi Martí, el meu avi, sempre en tenia algún al balcó de casa seva, aquell balcó que quedava a l'alçada del pit d'una persona dreta... curiós, oi? No anava gens bé per pujar-hi, però sí per tenir cura de les plantes que hi havia en alguns testos: els pins petits i una gardènia que floria cada any. Aquells pins petitons, que cuidava amb carinyo, amb molta cura, d'uns pinyons de Sant Jeroni que abans havia tingut en aigua per estovar la closca i que poguessin brotar...
Quants records porten uns quants pinyons i una mica de terra...