dijous, 23 de gener de 2014

No puc esperar més.

Entrar aquí, pensar, escriure, és una feina que fa pensar en el dia a dia, en les coses que fem i que són importants per a nosaltres. De vegades no hi ha molt de temps i ho solucionem amb una fotografia. Altres cops tenim més temps i el post és més llarg...
Tinc ganes de tornar a aturar el meu dia ni que siguin 10 minuts per escriure sobre aquestes petites coses que omplen el meu dia i que comparteixo amb vosaltres. Així que, encara sense pc, aquí estic un altre cop.
I començaré per ensenyar-vos algunes de les coses que he teixit i acabat aquests dies.
El xal groc que estava teixint aquí:

Un xal amb colors de tardor que va ser un regal:

També he teixit un altre xal i en tinc un a mitges, però aquests ja us els ensenyaré quan estiguin acabats del tot.
De moment la febre tapetil m'ha abandonat, però hauré de reprendre-la per col·laborar en el projecte de la Sonieta. Algú més s'apunta?

4 comentaris:

  1. ostres Carme es maquissim , supermacu

    roser

    ResponSuprimeix
  2. si no tens febre tapetil... sempre pots fer amigurumi...
    passa diumenge pel meu bloc... i t'ho explico

    ResponSuprimeix
  3. ah!! i el xal, tot i que el color groc no m'agrada gens normalment, es preciós!!!
    contradicció?? pooooozi!!!

    ResponSuprimeix
  4. Un xal preciós¡¡¡ Esper que recuperis l'ordinador aviat. ;-)

    ResponSuprimeix