dilluns, 11 d’agost de 2014

Deu ser la calor...

Agost. Tothom de vacances. On es pot anar a esmorzar? Com que on vaig normalment està tancat he optat per un altre lloc on vaig de tant en tant. Però avui hi ha una persona que no conec, deu ser la substituta perquè la mestressa deu estar de vacances.
Entrepà de fuet i quinto, li demano. La beguda me la porta de seguida i m'he d'esperar uns bons 10 minuts per l'entrepà. I quan me'l porta... quan me'l porta!!! L'agafo i és dur!!! Molt dur. Li comento a la xinesa i em mira com si estigués dient un disbarat. Se'n va a la cuina a veure què han fet i torna a demanar-me què passa: que és dur! li dic mentre el premo entre els dits i no aconsegueixo que s'enfonsi la crosta ni un mil·límetre!
I ben tranquil·la em diu: Ah! Pero quiere pan de hoy? Sí, sí, claro! Pan de hoy!
Ara tinc un problema per als propers dies: on aniré a esmorzar? :D

3 comentaris:

  1. Jajajajajaja que bo. ¿Quiere pan de hoy? XDDDD

    ResponSuprimeix
  2. carme... m'has fet riure de valent ! jajaja
    t'hi imagino amb cara d'estupor mirant a la xinesa... un moment memorable !

    ResponSuprimeix
  3. increïble, com pot ser ???? , dema li hauras d'explicar que aqui els bocates son tots del dia .

    una abraçada Carmen

    roser

    ResponSuprimeix