La nina bruta.

Era la nina preferida de l'Íria i estava tan trencadeta que la vam dur a l'hospital de nines de les galeries Maldà. I com me'n vaig penedir! I com va plorar l'Íria! Li havien robat l'ànima! Ja no era la nina bruta, era una altra nina a la què no s'estimava la meva filleta.
La vaig amagar al fons de l'armari, incapaç de llençar-la. Fins que un dia va aparéixer una altra nina amb el cos com el que havia tingut la de l'Íria i va anar també al fons de l'armari.
Avui, primer dia sense nens, amb tot per fer a casa, he arreglat la nina, li he retornat la seva ànima i, encara que segurament ja no serà el mateix, espero que pugui tornar a estar a la vora del cor de la meva filleta.