dimarts, 24 d’abril del 2007

Jocs florals de l'escola.

La Marta va guanyar el tercer premi amb aquest conte:
Les dents del Pau
– Mami, mami, m’ha caigut una dent! –diu l’Anna tota contenta. – Mira, Pau, la dent m’ha caigut!
La mare li diu a l’Anna:
– Doncs just a temps perquè ara anem a dormir, vinga, posa-la sota el coixí per a què el Ratolí Pérez et porti alguna coseta.
– D’acord.
En Pau se’n va anar a dormir i la mare li va dir que segur que d’aquí a poc li cauria una dent a ell també. En Pau es va adormir i e que va somniar a la nit va ser el mateix, li queia una dent i el Ratolí Pérez li regalava un camió de joguina.
L’endemà, al despertar-se, l’Anna va veure que el Ratolí Pérez li havia portat una nina (justament la que ella volia).
Al cap d’un mes...
– Mira mami, se m‘ha caigut una altra dent!
– Ah, sí, Anna, quina sort! Ja és la segona. Doncs ara guarda-la a sota el coixí i demà veurem què t’ha portat el ratolí.
L'endemà a l'Anna li havien regalat un conte de com ser princesa en 7 dies.
En Pau estava preocupat, a l'Anna li havien caigut dues dents i a ell cap. Aquell mateix dia van anar a la platja. En Pau, quan no el mirava ningú va agafar una pedreta blanca en forma de dent, va anar corrents a la mare i li va dir que li havia caigut una dent:
– Mira, mare, m'ha caigut una dent!
– Ah, sí? A veure la boca!
– No, no, no! Que no vull que em vegis!
– Per què?
– Perquè no!
– D'acord. Posa-la sota el coixí a veure què et porta el Ratolí Pérez.
En Pau va posar la 'dent' sota el coixí. L'endemà en Pau va mirar sota el coixí i va trobar una carta. Va cridar la mare perquè li llegís. El quèposava era:
"Hola, Pau! Sóc el Ratolí Pérez, t'he enviat aquesta carta per dir-te que no et portaré cap regal per una dent de mentida. Estigues tranquil que ja et cauran les mateixes dents que a l'Anna, més tard o més d'hora. I ja et portaré el camió que sé que vols. Ratolí Pérez".
En Pau va dir que no tornaria a fer veure que li havia caigut una dent mai més.
Dues setmanes després...
– Mare! Ara sí que m'ha caigut una dent!
– A veure el forat?
– Mira!!!
En Pau va somriure i en aquell somriure hi havia un forat. Ara sí que era veritat. En Pau va posar la dent sota el coixí i l'endemà al matí, va mirar i no hi havia res, però allà al costat hi havia un camió de joguina, justament el que tan havia desitjat.

Juegos florales del colegio.
Marta ganó el tercer premio de narrativa con este cuento:
Los dientes de Pau
– ¡Mamá, mamá, se me ha caído un diente! –dice Anna muy contenta. – Mira, Pau, el diente que se ma ha caído!
La madre le dice a Anna:
– Pues justo a tiempo porque ahora vamos a dormir, venga!, ponlo debajo de la almohada para que el Ratoncito Pérez te traiga alguna cosita.
– De acuerdo.
Pau se fue a dormir y su madre le dijo que seguro que pronto se le caería a él también un diente. Pau se durmió y lo que soñó por la noche fue lo mismo, se le caía un diente y el Ratoncito Pérez le regalaba un camión de juguete.
A la mañana siguiente, al despertarse, Anna vio que el Ratoncito Pérez le había dejado una muñeca (justamente la que ella quería).
Al cabo de un mes...
– Mira mamá, se me ha caido otro diente!
– Ah, sí, Anna, qué suerte! Ya es la segunda. Pues ahora guárdala debajo de la almohada y mañana veremos que te ha regalado el Ratoncito.
Por la mañana a Anna le habían dejado un cuento de cómo ser princesa en siete días.
Pau estaba preocupado, a Anna se le habían caído dos dientes y a él ninguno. Aquel mismo día fueron a la playa. Pau, cuando nadie lo miraba, cogió una piedrecita blanca en forma de diente, fue corriendo a enseñársela a su madre y le dijo que se le había caído un diente:
– Mira, mamá, se me ha caído un diente!
– Ah, ¿sí? A ver la boca!
– ¡No, no, no! ¡Que no quiero que me veas!
– ¿Por qué?
– ¡Porqué no!
– De acuerdo. Ponlo debajo de la almohada y a ver qué te trae el Ratoncito Pérez.
Pau puso el 'diente' debajo de la almohada. Y por la mañana miró rápidamente a ver qué había y se encontró una carta. Llamó a su madre para que se la leyera. Lo que ponía era:
"Hola, Pau! Soy el Ratoncito Pérez, te envío esta carta para decirte que no te haré ningún regalo por un diente de mentira. Estate tranquilo que ya se te caerán los dientes igual que a Anna, más tarde o más temprano. Y te regalaré el camión que tú quieres. Ratoncito Pérez".
Pau dijo que no volvería a hacer ver que se le había caído un diente nunca más.
Dos semanas después...
– Mamá! Ahora sí que se me ha caído un diente!
– A ver el agujero?
– ¡¡¡Mira!!!
Pau sonrió y en aquella sonrisa había un agujero. Ahora sí que era verdad. Pau puso el diente debajo de su almohada y por la mañana temprano miró y no había nada, pero allí al lado estaba un camión de juguete, justamente el que él tanto había deseado.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada