dilluns, 14 de maig del 2007

Els falciots.

Sempre havia pensat que s'escrivia falziots, però al mirar-ho al diccionari he vist que no, que va amb ce. Em sona estrany pronunciar-ho amb essa sonora, falciots... Sempre ho he pronunciat amb essa sorda.
Bé, no pensava fer una dissertació sobre com s'escriu i es pronuncia aquesta paraula, sinó que només volia anotar al bloc que ja fa dies que han tornat i acompanyen els nostres matins i les nostres tardes amb els seus xiscles i amb els seus jocs al cel.
A l'Íria, quan la duia a la guarderia l'any passat, li preguntava 'I els falciots?' i ella aixecava el seu ditet i els seus ulls cap al cel per ensenyar-me'ls. Encara ara, quan li pregunto pels falciots va corrent a la finestra per veure si els veu. Amics de passejos per la ciutat.
Los vencejos.
Hace ya días que regresaron y acompañan nuestras mañanas y nuestras tardes con sus gritos y sus juegos en el cielo.
A Íria, cuando la llevaba a la guardería el año pasado, le preguntaba '¿y los vencejos?' y ella levantaba su dedito y sus ojos al cielo para enseñármelos. Aún hoy, cuando le pregunto por ellos va corriendo a la ventana para ver si los ve. Amigos de paseos por la ciudad.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada