dimecres, 14 de gener del 2009

A les 6 del matí.

“Mamà, fem una coca?”. Ni bon dia ni res, només “Fem una coca?”. I això a les 6 del matí!!! I... és clar, hem fet la coca. L’Íria, que ho havia demanat, era la primera en posar els ingredients i després ho feia el Pau. Ella remenava primer i després ell. I així fins que hem posat la coca al forn. I després n’hem esmorzat, n’hem dut a l’escola i a la feina i ja no en queda ni un bocinet! Mmmm Estava boníssima!



A las 6 de la mañana.
'Mamá, ¿hacemos un bizcocho?'. Ni buenos días ni nada, sólo '¿Hacemos un bizcocho?'. Y eso ¡¡a las 6 de la mañana!! Y... claro, lo hemos hecho. Íria, que lo había pedido, era la primera en poner los ingredientes y después lo hacía Pau. Ella revolvía primero, y después él. Y así hasta que lo hemos puesto en el horno. Después... hemos desayunado, hemos llevado un trozo al cole y al trabajo y... ya no queda ni un trocito! Mmmm ¡Estaba buenísimo!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada