dimecres, 13 de juliol de 2011

I el vaig felicitar.

Diumenge. Quarts de 10 del vespre. Torno cap a casa i m'aturo en un semàfor vermell. A l'altra banda una mare i un fill. Ella llença una llauna en el forat d'un arbre. I el fill assenyala la llauna, assenyala una paperera i parla. La mare no fa res i el nen no calla. No el sento, però imagino què diu. Al final la mare s'ajup, agafa la llauna i la llença a la paperera. Quan se'ns posa verd el semàfor, mentre ens creuem, m'acosto al nen i li dic 'Et felicito!'. La mare no diu res, només somriu.

2 comentaris:

  1. si senyora! per a que després diguin que els nens són maleducats!

    ResponSuprimeix
  2. Els nens ens donaríen més d'una lliçó, als adults...

    ResponSuprimeix