Passos.

Com m'agrada que els nens vagin al Cau!!! Gràcies, Caps, per tota la feina que feu, us admiro!!

{this moment}

{this moment} - A Friday ritual. A single photo - no words - capturing a moment from the week. Inspired by Soulemama .


Que passeu un bon cap de setmana.
Que paséis un buen fin de semana.

Cistells.

M'agraden. M'agraden moltíssim!!!! En tinc per tota la casa (i encara em semblen pocs) plens de roba, llanes, pedres,...
Fa uns dies l'Íria i l'Anna van muntar una botigueta i necessitaven un cistell per poder anar a comprar.

Vaig buscar al rebost i vaig trobar aquests cistells: el més petit devia ser de casa dels avis, i el segon més petit, del Bambi (la guarderia on jo vaig anar!!!).
Cada cosa té la seva història. I això també m'agrada :)

Acabar i començar.

Quan fas mitja o ganxet, o cuses, o fas qualsevol altra labor o manualitat que t'agrada molt i t'omple, en el moment que acabes un projecte ja en tens un altre a punt per començar. I això no vol dir que només en tinguis un entre mans. Hi ha qui en té molts entre mans, n'hi ha que només dos o tres, és igual, acabar-ne un vol dir començar-ne un altre :)
Avui he acabat un Sweet Pea, bé, el vaig acabar ahir, avui li he posat el serrell. I de seguida, abans fins i tot de desar el xal, ja he començat el Masa Bag per a l'Isa, d'un cotó molt gruixut d'un preciós color carabassa. Espero que li agradi perquè jo trobo que quedarà genial!

Cotxe groc!!!!

Aquest és el joc que més juguem a casa últimament. Cotxe groc!
Consisteix en: trobar algun cotxe o mitjà de transport de color groc i no valen els taxis.
I hi juguem tant si anem a peu, com en cotxe, com en transport públic. Fins i tot en troben quan estan veient la tele!!!
O passejant, com quan vam trobar aquest:

Acabats!

Ja estan fets. Ara només caldrà quedar amb les seves destinatàries per donar-los a cada una el seu.

{this moment}

{this moment} - A Friday ritual. A single photo - no words - capturing a moment from the week. Inspired by Soulemama .


Que passeu un bon cap de setmana.
Que paséis un buen fin de semana.

La feina més feixuga...

Ganxetar amigurumis és força divertit, fins el moment que toca muntar-lo, farcir-lo i cosir-lo. Aleshores és quan no es té temps, surten tot de coses que no es poden deixar per a més endavant o il·lusions de manca de temps... I al final s'ha de cosir de totes totes, però... com costa posar-s'hi!!
I en aquest punt estic jo. Ho sento, Mery, prometo que aquest cap de setmana m'hi poso i l'acabo!!!
Però de moment van sorgint projectes petits com la samarreta d'ahir (ara editaré el post per explicar com ho vam fer) o els apple cozies que he fet avui:

El primer per provar i ja l'he regalat, i un altre per a mi.
I amb la miqueta de llana que em queda vaig a fer un fregall per a la cuina amb aquest patró.

Samarretes noves amb plastidecor.

Un altre projecte 'culo veo, culo quiero'. Quan he vist com decoraven samarretes a no sé quin blog i ara dubto que tornés a trobar-lo, m'ha faltat temps per fer-me'n una per a mi, i, és clar, una altra per als nens. Només ens ha donat temps a fer-ne una, la resta les farem demà.
És fàcil, ràpid de fer, no calen materials complicats... i el resultat és completament satisfactori.





Material: una samarreta, plastidecor, una maquineta, una silueta retallada en un full, la planxa i la post de planxar.
Com es fa:
Posar quelcom a dins la samarreta per evitar que els colors traspassin i taquin la part del darrere.
Col•locar la plantilla allà on volem que quedi el dibuix. Agafar tots els plastidecors i la maquineta i començar a fer punta a sobre de la samarreta. Aquí, si hi ha nens petits ajudaran de bon grat ;)
Posar una roba a sobre (sense que es mogui el full) i planxar-ho. Deixar que es refredi i ja ens la podem posar i gaudir de la samarreta nova!

Una setmana.

Ja fa 5 dies que ha començat l’escola. Ja hem tingut plors, mals de panxa, preguntes sobre l’educació a casa, protestes i felicitacions pel menjar escolar (el mateix dia!!!), i cada dia per la tarda molta alegria (i alguna llagrimeta) per un dia passat a l’escola amb nous amics i noves experiències.
Costa. Els canvis costen. Si ens costen a nosaltres, com no els ha de costar també als petits!? Però tot just acabem de començar i queda molt curs per endavant, molts projectes per fer, molta il·lusió, moltes ganes i el doble d’amics que el curs passat.
I des de casa recolzament, alegria, paciència (per a aquells moments) i amor. Tot acompanyat d’alguna detallet de tant en tant com aquests 'embolica-esmorzars' que els estic fent:

I mira que m’ha costat, eh! Perquè primer no anava la màquina de cosir, la netejo, la torno a provar, no funciona. En busco una altra. I falla pel mateix!! Deu ser la canilla... Canvio la canilla. La segona també falla (són comprades al xino... hauré de llençar-les totes!). I quan per fi una no falla, cuso les robes del revés!!!! Arggggggggggg He hagut de deixar-ho descansar un parell de dies abans de tornar a posar-m’hi, però per fi ho estic fent i m’agrada el resultat. Potser massa seriós, no? Hauré de provar amb roba de floretes o dibuixos més alegres...
I me'n vaig corrent a acabar l'últim!!!!!

Street surfing & patins.

El temps sempre se'ls fa curt. Si per ells fos ens hi haguéssim quedat toooot el dia!

Com fer... xocolata en pols.

Vaig trobar la recepta en algun blog, ara no recordo quin, i com era tan senzill vaig decidir provar-ho.
A casa no ha agradat a tots, però suposo que tot seria acostumar-s'hi.

Xocolata en pols.
Ingredients: cacau pur en pols i sucre de llustre o glacé (he hagut de buscar-ho al diccionari, és el sucre en pols).
Preparació: Posar 1 tassa de cacau i una de sucre en un pot. Tancar-lo i sacsejar-lo com si fos una maraca. I ja està fet!
Al final vaig haver d'afegir mitja tassa de sucre més perquè els semblava poc dolç.
Fàcil, oi? I el que més m'agrada és que saps exactament què porta, sense ingredients que realment no calen :)

Pedres.

Fluorita arc iris, àgata musgosa, meteorit, cornalina, rodonita, obsidiana daurada, una altra cornalina i un lingam.

Detall de l'àgata.

De la fluorita.

I de la cornalina.

I un quars fantasma. Preciós.
Feia molts dies que volia anar a comprar pedres. Avui hem pogut fer-ho després de deixar els nens a l'escola. I aquestes són les pedres que ens han fet l'ullet.

Calma i silenci.

Així s'ha quedat la casa. Silenciosa, buida, en calma. Esperant la tornada dels nens. Perquè avui ha començat l'escola. Hem anat tots a acompanyar-los, fins i tot amb la Tami. Han passat una miqueta de nervis en arribar, massa canvis que sabien, però que surten a l'últim moment. A veure què expliquen aquesta tarda de l'escola nova :)

11 de setembre.

Bona Diada!

Les lliçons de l'aviador.

Endreçant unes revistes n'he trobat una que no he entès perquè guardava fins a trobar aquestes frases i he volgut compartir-les amb tu. 1. Al primer amor se l'estima més, als altres se'ls estima millor.
2. El món sencer s'aparta de l’home que sap on va.
3. Aquell que vol viatjar feliç ha de viatjar lleuger.
4. Per veure-hi clar només cal canviar la direcció de la mirada.
5. Si vols comprendre la paraula felicitat, has d’entendre-la com una recompensa no com a una finalitat.
6. Només es veu bé amb el cor, allò que és essencial és invisible als ulls.

I si vols rellegir El Petit Príncep el pots descarregar en català o en castellà.

{this moment}

{this moment} - A Friday ritual. A single photo - no words - capturing a moment from the week. Inspired by Soulemama .


Que passeu un bon cap de setmana.
Que paséis un buen fin de semana.

78

Sopar diy.

Avui cadascú s'ha preparat el seu sopar. Hem fet pizza per a tots, tret de l'Íria que no li agrada i prefereix sopa (rareta que és la nena, oi?). Hem preparat la massa de pizza i cadascú se l'ha feta amb allò que més li venia de gust. Pizza al gusto del pizzaiolo. I tots contents!

Un trosset de núvol.

Aquests dies que vam marxar fora havia d'endur-me alguna cosa per fer, és clar! Havia de ser alguna cosa fàcil de fer, per poder ganxetar sense pensar gaire. Com que li devia a l'Íria una bufanda des de fa potser un any vaig buscar la llana amb que l'havia de fer i un ganxet ben gros, de 6 mm, i això em vaig endur. He fet una bufanda i mitja. Dues bufandes que semblen dos trossets de núvol de tan dolces i suaus com són.

Tinc gana!

Fa poc ja vaig postejar una nota que vaig trobar posant ordre a casa. Avui n'he trobat una altra. Aquest cop, de 'subidon' d'autoestima res de res. Però m'he fet un tip de riure. Pobreta! Quina gana devia tenir i quant la devíem fer esperar!!!