Calendari d'Advent.

Hem fet amb els nens el nostre calendari d'Advent. Ha quedat força bé, oi? Cada dia un dels nens obrirà el sobre que toqui i veurem què hi ha a dins.

Marido, per molts anys!!!!!!

Marido, ¡felicidades!

Poema de tardor.

A l'arbre hi ha una fulla
que està ja a punt de caure
i l'últim raig del dia, que ho sap,
encara la daura.
(Josep Carner)

Divendres l'Íria va portar això de l'escola i, ella soleta, recitava la poesia, amb la seva veueta de mitges paraules. :-)))

Poema de otoño.
En el árbol hay una hoja
que está ya a punto de caer
y el último rayo del día, que lo sabe,
aún la dora.
(Josep Carner)

El viernes Íria trajo este poema de la escuela y, ella sola, recitaba la poesía, con su vocecita de medias palabras.

Per molts anys, Íria!

3 anys! Què gran que t'has fet! Sigues feliç, filleta.


(Últimament, a casa, bufem les espelmes al matí, perquè al vespre correm el perill que algú estigui adormit!)

¡Felicidades, Íria!
¡3 años ya! ¡Qué grande te has hecho! Sé feliz, hijita.
(Últimamente, en casa, soplamos las velas por la mañana, porque por la noche corremos el peligro de que alguien se duerma!)

A peu coix!

Quan vam veure aquest semàfor en Pau va comentar que l'hauríem de travessar a peu coix!

A la pata coja!
Cuando Pau vió este semáforo comentó que tendríamos que cruzar a la pata coja!

11 de novembre. Sant Martí.

Ahir vam celebrar el sant de l'avi. Jo, aquí, també ho vull celebrar amb aquesta foto que m'agrada moltíssim.


Ayer celebramos el santo del avi (abuelo, en catalán). Yo, aquí, también quiero celebrarlo con esta foto que me gusta mucho.

Tami

La Tami és un carea leonés. Per a qui no conegui la raça pot trobar més informació aquí. A aquesta web, la gossa que surt a la foto és l'àvia de la Tami, una gossa maquíssima que es diu Llumbre i viu en un poblet preciós de la província de Zamora. També hi ha més informació aquí i en aquest estudi de la Universitat de Lleó.

La cosa més graciosa que m'ha passat passejant la Tami va ser un dia quan encara era un cadell que un senyor em va preguntar la seva raça i quan li vaig dir em va respondre que ja se li veia en la cua que venia de lleons. ;-)

Tami es un carea leonés. Para quien no conozca la raza puede encontrar información aquí. La perra que sale en la foto en esta web es la abuela de Tami, una perra preciosa que se llama Llumbre y que vive en un pueblo precioso de la provincia de Zamora. También hay más información aquí i en este estudio de la Universidad de León.

Lo más gracioso que me ha pasado paseando a Tami fue un día, cuando aún era un cachorro, en que un hombre me preguntó su raza y cuando se la dije me contestó que ya se le veía en la cola que venía del león. ;-)

Santa Pau.

Tots amunt! Hem de marxar d'hora que hem d'arribar a Santa Pau a l'hora!!! De fet hem quedat entre 2/4 d'11 i les 11. Esmorzen els nens i marxem. Sembla que ens posem d'acord per arribar: tots tard però al mateix temps.
Encarreguem la taula al restaurant. A la 1, som 9 i sí, tenen cadiretes per a infants.
Marxem a voltar i quan tornem tenim la taula preparada, una taula on caben ben bé 11 persones així que un de nosaltres, el que quedi a la taula de la punta estarà ben sol i això, anant amb 5 criatures (4, de fet, la Marta ja és gran) complica molt la cosa. Demano si poden posar-nos d'una altra manera, però l'encarregada no sap què fer amb la taula que sobra. S'aplica a la feina i se li acudeix que ens pot posar a la taula del racó ajuntant una taula per a 5 i una per a 4. Perfecte!
Nou problema: què demanem? Una carta molt complicada d'entendre on sembla que sempre t'obliguen a menjar 2 plats. Torna l'encarregada i preguntada si la bolonyesa dels macarrons és natural ens diu que com volem que sigui. Expliquem: un dels nens té intolerància a unes proteïnes de la llet, no en pot prendre. Resposta: amb tomàquet, però no pot dir més perquè la cuinera ja no hi és i no li pot preguntar. Segur que era 'sintètica', la salsa, vista la xocolata que posaven després als profiterols: eren natilles de xocolata!!!
Tornem a preguntar: amb què bulliu els fesolets? (Hi ha llocs que hi posen un os o tall i jo sóc vegetariana). Amb aigua! És clar! Com no se m'havia acudit!!! Amb aigua! Què rucs que som!!!!
Hi ha hagut un moment que m'hagués aixecat i hagués marxat, però amb els nens és difícil, tenen la seva hora de menjar i no se'ls pot fer això. Decidim no preguntar més. Demanem, mengem, riem molt i hem pres una decisió: mai més no hi tornarem. Com es diu: Bellavista.