dijous, 4 de novembre del 2010

3 dies, 3 coques i una anècdota.

Abans d’ahir es va llevar l’Íria a les 6 del matí demanant-me de fer una coca per portar a l’escola i esmorzar-la amb els seus companys. Ens donava temps i, és clar, la vam fer.
Aquestes coses agraden a tots i podeu imaginar què va passar: ahir en vam fer una altra amb el Pau i avui li ha tocat el torn a l’Anna.
Segur que han quedat boníssimes, perquè no ha tornat ni un trosset!

I ara l’anècdota: aquest matí quan han sortit de casa per anar a l’escola els nens, al carrer, s’han posat a cantar. L’Antoni els ha preguntat:
- Què feu?
- Cantant, per a que plogui.
- Com és això?
- Ho ha dit la mama.
Jajajajjaaja Què macos són els meus nens!!!! Ha de ploure diumenge ;-)
***
3 días, 3 bizcochos. Y una anécdota.
Anteayer Íria se levantó a las 6 de la mañana y me pidió que hiciéramos un bizcocho para llevarlo al cole y desayunar con sus compañeros de clase. Y, por supuesto, lo hicimos.
Estas cosas les gustan mucho a todos y podeis imaginaros lo que ha pasado, no? Ayer hicimos otra con Pau y hoy le ha tocado el turno a Anna.
Seguro que han quedado buenísimas, porque no ha vuelto a casa ni un trocito!
Y ahora la anécdota: esta mañana cuando han salido de casa para ir al cole, ya en la calle los niños se han puesto a cantar. Antonio les ha preguntado:
- ¿Qué hacéis?
- Cantando, para que llueva.
- ¿Por què?
- Lo ha dicho mamá.
Jajajajajajjaa ¡Qué hijos más guapos tengo! Tiene que llover el domingo ;-)

3 comentaris:

  1. i els veins que hi diuen, perque per poc soroll que feu a les sis del mati, el remenament,la batedora, els ous, el forn, deu resonar molt no ???.ets una marasa, a mi no em fan aixecar a les sis del mati per fer un pastis ni voja,(( ke mala mare que soc ja ja )). roser

    ResponElimina
  2. el canvi d'hora es brutal... brjenakerjakseraslke les sis del matí i fent coques... em sembla que jo tampoc podria...

    ResponElimina
  3. No fem gaire soroll... I bé, tampoc no ens han dit mai res. Potser a aquestes hores encara no s'han desperat jejejeje

    La veritat és que jo pensava que totes us llevaveu per fer coques si els vostres fills us ho demanaven... Segur que no ho faríeu si us miressin amb aquells ullets que posen quan desitgen molt alguna cosa?

    ResponElimina