Doncs jo, de primer, vaig mirar de convèncer-la que era millor no comprar-les, però veient que era allò que la faria la nena més feliç del món mundial... doncs vaig anar a mirar el número que, sort que tenen les nenes de 8 anys, coincidia exactament amb el seu peu! O sigui que... vaig acabar comprant-li.
Quan vam arribar a casa... em va fer una pregunta ben estranya: em puc disfressar? I jo, sense entendre per què, li vaig dir que sí, és clar que es podia disfressar!!!
Avui, però, he sabut per què em demanen les coses a mi. Hem anat totes dues al metge i de tornada em demanava quedar-se a casa i jo vinga a dir-li que no fins que me n'he cansat i li he dit que demà al matí ho parlés amb el seu pare. M'ha dit que no, que sóc jo la que sempre diu que sí, i el seu pare mai!!! jajajajajjajaja
ahhhhhyyyy aquestes mames , si no fos per nosaltres ..............
ResponEliminaroser
Tu també?
Elimina;)
jo soc la que compra gelats, moltes vegades sense que ho demanin
ResponEliminajo soc la que compra cromos
jo soc la que compra berenar
jo soc la que compra aquella baldufa perfavorperfavor
jo soc la que diu que si, gairebé sempre ^_^
encara que també sé dir que no, ehhhh!!!
per cert, la propera vegada, jo també vull unes manoletines roses, un 38 si us plau :-P
Prenc nota... si les veig te les compro, però... hauràs de venir a buscar-les, ok?
Elimina