Feia dies que volia llegir una entrada del blog de la Simple Mom que segueixo de tant en tant. I m’ha agradat força perquè és el que em passa a mi moltes vegades: no faig una cosa perquè no tindré prou temps per acabar-la en aquell moment.
Quan diu que la seva mare va començar a cosir per als seus fills quan es va adonar que podia posar-s’hi ni que fossin 15 minuts cada dia... quantes coses més faríem si ho miréssim tot amb aquests ulls, oi?
I no és que no faci coses, però hi ha coses amb les que no m’hi poso perquè penso que no tindré prou temps (cosir, filar, ...). Potser són les coses que no tinc tant per la mà, costen una mica més i per això també necessito dedicar-hi més temps, o això em sembla a mi.
En canvi hi ha coses que sí que les faig així, el xal que tinc entre mans... els mitjons (ara força aturats)... una passada a migdia, tres al vespre... I així mica en mica, amb paciència, amb carinyo, acabes tenint a les mans una peça ben bonica.
Hauré de fer un pensament i posar-me també amb aquestes altres coses que necessiten més parafernàlia.
Una altra entrada molt bonica és aquesta.
***
15 minutos al día.
Hacía días que quería leer una entrada del blog de Simple Mom que sigo de vez en cuando. Y me ha gustado mucho porque es lo que me pasa a mi muchas veces: no hago algo porque no tendré el tiempo suficiente para acabarla en ese momento.
Cuando dice que su madre empezó a coser para sus hijos cuando se dió cuenta de que podía dedicarse a ello aunque sólo fueran 15 minutos cada día... ¡cuántas cosas más haríamos si lo miráramos todo con esos ojos! ¿verdad?
Y no es que no haga cosas, pero hay algunas a las que no me dedico porque pienso que no tendré tiempo suficiente (coser, hilar,...). Quizás son las que no tengo tanto por la mano, cuestan un poco más y por eso también necesito dedicarles más tiempo, o eso me parece a mi.
En cambio hay cosas que sí las hago así, el chal que tengo entre manos... los calcetines (ahora bastante parados)... una vuelta a mediodía, tres por la noche... Y así, poco a poco, con paciencia, con cariño, acabas teniendo una pieza muy bonita.
Tendré que pensármelo y dedicarme también a estas cosas que necesitan más parafernalia.
Otra entrada muy bonita es ésta.
doncs és una molt bona tàctica. ni que sigui 15 min.... jo ara ho faig amb la lectura: hi ha dies que llegeixo 50 planes i hi ha dies que 3! però tant és, l'important es posar-s'hi.
ResponElimina